Els EREs i acomiadaments a Catalunya, un verdader problema

El context de crisi econòmica ha fet que moltes empreses s’hagin hagut de plantejar un ERE temporal. Aquest tipus d’ERE (coneguts amb les sigles d’ERTE) són unes suspensions que es fan dels contractes de treball durant un període determinat de temps. No es poden proclamar de qualsevol manera i a l’hora de fer el que es coneix com al calculo indemnizacion despido: cal que s’aprovi per l’autoritat laboral i cal que l’empresa demostri que n’existeixen causes justificades.

A més, s’haurà de comentar prèviament també amb el comitè dels treballadors, per tal d’arribar a un acord que pugui beneficiar al màxim les dues parts implicades. Normalment les causes son: pèrdues econòmiques, causes tècniques, caiguda de la producció o bé problemes organitzatius. En alguns casos també s’han hagut de forçar EREs temporals per causes no directes amb l’empresa, com un incendi, per exemple. Els treballadors poden cobrar l’atur mentre l’afectació sigui vigent, i en principi si no s’ha acordat, l’empresa no té la obligació de complementar aquesta prestació. El que sí que té la obligació és mantenir la cotització del treballador, ingressant a la Seguretat Social la quota corresponent.

Els efectes de la crisi i els acomiadaments

La crisi, com dèiem, ha fet que moltes empreses s’hagin trobat amb aquesta situació. Tenint en compte que a Catalunya hi ha un gran gruix d’empreses de diferents sectors, les continues proclamacions d’ERE han fet que poc a poc les oficines de treball s’hagin quedat saturades i que per tant alguns treballadors potser hagin patit algun retràs en la seva prestació.

No és il·legal treballar en un altre lloc mentre s’està en situació d’afectat per un ERE temporal, però això sí: en cas de trobar una altra feina s’ha de notificar d’immediat, doncs el que no seria legal és estar cobrant de les dues bandes (la nova feina i la prestació de l’INEM per l’altra). A més, la empresa no deixa de cotitzar per tu, per tant és important notificar-ho si no es volen tenir problemes.

Per posar un exemple concret de situació problemàtica: fa pocs mesos, Panrico va presentar un ERE temporal. Ho va fer tenint en compte que ja s’estaven acomiadant persones i d’una manera pràcticament unilateral, segons apuntava la Generalitat i els propis treballadors. La fàbrica, ubicada a Santa Perpètua de Mogoda, portava ja vuit mesos amb conflictes laborals, ja que els seus treballadors portaven ja forces mesos amb la vaga i van considerar que aquesta mesura s’havia pres d’una forma bastant irregular i força al marge de les negociacions que s’estaven duent a terme.

Panrico no és l’única empresa ni l’únic exemple, però si potser un dels més mediàtics i un dels que la premsa se n’ha fet més ressò. Declarar un ERE o un ERE temporal no és una decisió fàcil perquè ho pateixen les dues bandes: per una part les empreses tenen pèrdues i no poden mantenir la plantilla amb la baixada de producció (o la causa que sigui). Per altra banda, els treballadors no poden trobar-se tampoc d’un dia per l’altre sense feina o sense possibilitats de trobar-ne, cosa agreujada amb la crisi general del país i la dificultat d’alguns col·lectius per a trobar feina. És necessari doncs, que s’intentin arribar les negociacions més beneficioses per ambdues parts, i si cal amb l’ajuda de mediadors o professionals que puguin aportar una visió externa de la situació.